S’istòria
Dae sa preistòria, Otieri est istada una localidade de importu pro su chi pertocat s’aposentamentu umanu, favorèssidu dae sa presènzia de concheddas mannas e dae sa positzione de domìniu cunforma a su pianu.
Giai in su perìodu de sa “rivolutzione neolìtica”, cando sunt nàschidos sos primos bidditzolos e s’agricultura, Otieri est divènnidu unu tzentru de importu. Difatis sos trabàglios de tzeràmica fatos a manu, decorados cun finesa dae òmines evoludos, agatados in sas Concheddas de Santu Micheli, sunt cunsiderados sos prus significativos de custa tziviltade, cunsiderada sa prima in Sardigna, ca fit ispartighinada in tota s’Ìsula e pro custu identificada comente Cultura de Otieri (3500 – 2900 a.C.), una de sas culturas prus significativas de cussu perìodu in su Mediterràneu (repertos in su Museu Archeològicu de Otieri).
Fintzas in s’Època Nuraghesa su territòriu de Otieri at aposentamentos chi ponent in evidèntzia chi s’àrea fit abitada dae zente meda. Prus de 120 nuraghes (densidade intre sas prus artas de Sardigna), tumbas de sos gigantes, putos sagrados, tzintas muràrias sunt testimonia de s’importu mannu de sa zona. Mescamente su grandu Nuraghe Bùrghidu est esèmpiu, cun s’istrutura sua a tres turres, chi fintzas oe bardiat su pianu.
In s’Edade Romana su territòriu de Otieri at acheridu àtera importantzia, ca sa zona divenit ingrugiada de istradas chi aunit Karalibus cun sos purtos de Turrem e Olbia.
Sunt testimonia de custa importàntzia sos biddItzolos, sas pedras de mizas e, massimatotu, sos pontes. Intre custos b’est Pont’Etzu, esèmpiu de architetura monumentale chi galu oe est unu de sos monumentos prus interessantes de su territòriu.
In su Medioevu sa zona est riferimentu importante de unu territòriu mannu chi leat su nùmene de “Logudoro”, pro more de s’importàntzia econòmica cunforma a su restu de s’Ìsula.
Otieri est galu prus unu tzentru de importu polìticu-amministrativu e militare. Giai cabu-de-logu de sa curadoria de “Montacutu”, durante sa dominatzione ispagnola, in sos sèculos acherit consideru mannu pro more de sas familias nobiliares chi sunt determinantes pro s’isvilupu de sas atividades ligadas a s’allevamentu de su bestiàmene.
Durante su Rnnu Sardu-Piemontesu Otieri est sea de sa Piscobia e de su Tribunale, Cabu-de-logu de Provìntzia e Depòsitu Reale pro s’Allevamentu de sos caddos. Pro custa importàntzia, in su 1836 su Re Càrulu Albertu at dadu a Otierì su tìtulu de tzitade.
Cando est nàschidu s’Istadu Italianu, Otieri at su grandu onore de nche sètzere in su Parlamentu a Zusepe Garibaldi, chi est istadu deputadu. Intre sas initziativas de Garibaldi ammentamus sa nàschida, in Otieri, de una de sas primas iscolas tècnicas italianas.
Pròpiu s’istrutzione divenit cun su tempus una de sas resursas de sa tzitade, gràtzias fintzas a sa presèntzia de su Seminàriu Piscamale. In diversas èpocas istòricas, s’evolutzione de s’atividade iscolàstica est costante. Naschent sas elementares, su Ginnàsiu, s’aviamentu a s’indiritzu agràriu e sas iscolas iscientìficas e tècnicas. Galu oe Otieri est unu riferimentu pro s’istrutzione in un’àrea manna de su tzentru-nord de Sardigna.
Pro su chi pertocat sa cultura, Otieri est pro sa Sardigna unu sìmbulu de importu universalmente reconnotu. At semper rapresentadu unu riferimentu pro sa cultura isulana.
In su ‘500 su Maistru de Otieri, unu pitnore, arrichit unas cantas chejas de su nord de Sardigna cun òperas de valore in istile manierìsticu cun influèntzias innovativas de su nord Europa.
In sos ùrtimos annos de su ‘700, Frantziscu Innàtziu Mannu, unu patrìtziu otieresu, est autore de s’innu connotu in Sardigna comente “Procurade ‘e moderare barones sa tirannia”, divènnidu in sos motos contra a sos Piemontesos sa “marsigliesa sarda”.
In s’800 poetas otieresos famados girant peri sas piatas sardas pro dare ispetàculu cun su gèniu artìsticu issoro.
In sos annos ‘50 naschet su Prèmiu Otieri pro sa Literadura Sarda. A pustis de 50 editziones est una tapa obligatòria pro sos autores de poesia e prosa in sardu.
In son annos, su prèmiu est istadu un’aina de codificatzione de sa produtzione literària in Sardigna.
Otieri at sa matessi importàntzia in s’àmbitu de sa mùsica sarda e, dae prus de 30 annos, at su prèmiu dedicadu a su cantu a chiterra e su Coro de Otieri, chi at fatu chircas e recùperu de sa traditzione polivocale otieresa.
Su tzentru istòricu de Otieri est una richesa culturale e turìstica manna. Palatos de influssu ispagnolu e neoclàssicu creant una simbiosi perfeta cun chejas, ex cunventos, funtanas. Totu avaloradu dae caraterìsticas architetònicas particulares, comente sas traditzionales “suteas”, terratzas serradas dae colunnadas.
De importu mannu est Piata Cantareddu, sede de festas, de eventos de sa tzitade e de sas esibitziones de sos cantadores e poetas improvisadores chi sunt sighidas meda dae su pùblicu.
Dae custa piata si podet lòmpere a s’Ortu ‘e su Conte, oe Piata Garibaldi, sa piata de sa cheja e de su cunventu de Santu Frantziscu, sa Cheja Mazore e sa monumentale Funtana Grixoni, fata in sos ùrtimos annos de su 1800 subra de una funtana antiga de s’època ispagnola.
Cun unu traballu de recùperu est istadu valorizadu su tzentru istòricu, pro mèdiu de s’acontzadura de s’impedradu de sas carrelas e sa realizatzione in palatos antigos de museos e tzentros sotziales, comente su Museu Archeològicu, ammaniadu in su Cunventu Antigu de sas Clarissas, su Museu de Arte Sagrada, su Tzentru de documentatzione de sa Limba sarda, su Museu de s’arte de sa Molidura e de sa Sueta (o de su Pane), su Museu de su Caddu.
